Ramon Gual (Perpinyà, 1962) fa 37 anys que canta a l’UCE i que hi imparteix el curs de cançons populars. Ha publicat una desena de discos amb L’Agram, Crescendo i en solitari. El darrer és de l’any 2012: Venim del Nord…

Fa 37 anys que imparteixes el taller de cançons populars. Com ha canviat la gent en aquest temps?

Cada any renovem una mica la temàtica perquè cal incorporar gent nova. Recordo que fa uns quants anys vam ajuntar el taller amb el de cant coral que feia en Toni Santandreu i fèiem espectacles aquí, al Liceu. Avui dia, a la gent li agrada cantar, però dissimuladament: no volen pas cantar en públic.

Quina novetat hi haurà al taller d’aquest any?

Enguany celebrem els 50 anys de la revista de mon pare, Terra Nostra. Repassarem els cançoners que ha publicat i les cançons que han marcat la història de Catalunya Nord.

Deies que avui dia la gent té més vergonya de cantar que fa 30 anys.

Sí. Les generacions canvien i la gent que fa uns trenta anys en tenien vint, ara en tenen cinquanta i coneixen les cançons però com que no les practiquen els fa cosa de cantar-les en públic. I als més joves els sonen les cançons però no s’hi han posat mai i els costa. Fa trenta anys, la gent no era tan vergonyosa. Els agradava cantar, sobretot cançons com “El cant dels ocells”, “L’estaca” o “Els segadors”… Ara posen excuses: ‘no tinc veu’, ‘desafino’, ‘em fa vergonya’…

Tothom pot cantar?

Sí. La veu és un múscul. Si tothom és capaç de parlar, tothom és capaç de cantar. Si tothom és capaç de caminar, tothom és capaç de ballar. La qüestió és creure en el que cantem. Si la gent ve regularment al taller de cançons, quan faci quatre o cinc dies potser hauran perdut una mica de vergonya. Ja veurem enguany què passarà, si podré fer sortir la gent al tendal a cantar o no.

Cada dia fas una actuació en un poble diferent. També ha evolucionat el repertori que hi cantes?

Intentem introduir les cançons tradicionals i mantenir-les d’any en any i això és molt complicat. Som al segle del zàping, de la informació immediata i una informació que arriba en substitueix una altra d’anterior. Hi ha pobles que fa vint anys que hi canto i que hi faig les mateixes danses tradicionals i no se’n recorden d’un any a l’altre.

Com respon la gent dels pobles?

Els agrada, és important per a ells. Esperen que arribi la Universitat Catalana d’Estiu. És un moment important del mes d’agost, són pobles petits que no tenen gaires festes… En diuen la ‘Festa Catalana’. Més o menys sempre són els mateixos pobles del Conflent, a la vora de Prada: Codalet, Finestret, Taurinyà, Molig…. No els fem cada any tots perquè no hi ha prou dies.