Josep Espar i Ticó: «Els últims anys hem corregut massa i malament»

Josep Espar i Ticó | © JM Montaner

Josep Espar i Ticó ha estat un dels emprenedors més actius en el camp de la cultura. Va participar en diferents actes en contra del racisme (Cas Galinsoga, Fets del Palau…) i va impulsar multitud d’iniciatives culturals. A l’UCE 2020 va rebre el premi Canigó.

Edigsa, Cavall Fort, el diari Avui, el Congrés de Cultura Catalana, l’Associació Conèixer Catalunya… De què esteu més orgullós?
Del Congrés de Cultura Catalana. Va ser un moviment unitari que va despertar molta consciència de país. Va catalanitzar uns quants partits polítics que estaven una mica dubtosos. A mi em va permetre conèixer mig món. I va preparar un Estatut que si s’hagués hagut de preparar amb els partits polítics barallant-se entre ells, encara no tindríem. O sigui que l’Estatut que es va aprovar el 1979 va ser pensat al Congrés de Cultura Catalana.

Ara esteu treballant en el Parc Històric…
Sí. Em vaig embrancar amb l’Associació Conèixer Catalunya, que va tenir una gran força a tots els nivells i que va permetre el projecte actual que tenim entre mans, que és el Parc Històric Cultural de les Franqueses de Balaguer. Aquest parc és una de les obres que quedaran fetes i servirà a moltes generacions per a conèixer Catalunya.

Quan el veurem finalitzat?
Ja se n’ha fet una tercera part i algunes escoles ja l’estan visitant. Cada setmana hi ha una o dues escoles que visiten el parc. I la publicitat s’ha fet només a partir dels visitants que ja han vingut i que el recomanen. Aquest parc és una enciclopèdia fixada entre la natura del que cal conèixer de Catalunya. Per aprendre d’una manera lúdica, activa i diferent. Estarà acabat d’aquí a tres anys.

Sou optimista amb el futur de la nació catalana?
Sóc pacient. Sé de què va. La recuperació nacional és una cosa lenta. La societat catalana és molt diversificada i hi ha molta gent a qui li costarà sentir-se catalana. Per poder homogeneïtzar catalanísticament tota la nació catalana es necessita temps. Els que no volen tenir temps tenen fracàs. Els últims anys hem corregut massa i malament. No s’ha comptat amb el que representa tenir un Estat al costat que té molta força i més ganes d’anorrear-nos que mai. 

Heu rebut el Premi Canigó. Quin vincle teniu amb l’UCE?
Hi he estat algun any. La gent de l’UCE necessiten persones per a poder premiar i el meu premi el discutirà molt poca gent. A banda, hi tinc un vincle estret a nivell personal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *