Alà Baylac-Ferrer: «Molts nord-catalans francòfons voldrien el passaport de la República Catalana»

Alà Baylac-Ferrer | © JM Montaner

A banda dels cursos de l’àrea de coneixement i dels actes centrals que es fan cada dia, l’UCE ofereix també un programa que permet endinsar-se a qüestions com el coneixement de Catalunya Nord. Fa anys que aquest curs l’imparteix Alà Baylac-Ferrer.

D’on vénen els participants a aquest curs? 
Hi ha perfils molt diversos. Hi ha nord-catalans que vénen perquè volen saber coses de Catalunya Nord amb aquest enfocament nord-català, hi ha gent del sud que ve sense saber res i també hi ha gent que té interès per algun dels aspectes que toquem. Per exemple, l’any passat vam parlar de Simona Gay i hi havia gent que venia perquè els interessava aquest aspecte en particular. A més, hi ha uns convidats habituals com Joan-Daniel Bezsonoff i d’altres de puntuals, que també atrauen gent. Enguany hem convidat el director de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, un organisme que s’acaba de crear.

Per què és important?
Perquè per primera vegada hi ha una entitat de política lingüística a Catalunya Nord. És un organisme parapúblic on hi ha representació dels ministeris d’Educació i de l’Interior, del Consell Departamental, de la Regió, de diversos municipis, de la Universitat, d’algunes associacions… Junts volen definir una política lingüística per al català. Això és nou. Veurem què passa d’aquí a un, cinc, deu anys.

Hem de ser optimistes amb el futur de la llengua a Catalunya Nord?
El sol fet que hi hagi administracions i entitats que el 2020 creïn una entitat que té com a  objectiu principal generar nous locutors és per ser-ho. Ara bé, la situació és la que és. La perspectiva de sentir la catalanitat és diferent aquí que al sud, encara que les dinàmiques tendeixen a apropar-se. Avui, la identitat ja no va lligada només a la llengua. Pots sentir-te català sense parlar la llengua.

El sud és conscient de la catalanitat de Catalunya Nord?
Alguns se sorprenen que encara hi hagi gent que parlem català, que ens sentim catalans. Hi ha un dèficit d’informació de nord cap a sud. Hi ha molta gent que no sap que un 20% dels alumnes estudien català, que un 10% van a classes bilingües…

Potser algú va descobrir Catalunya Nord amb les urnes de l’1-O. Com ho veieu?
Amb normalitat, molta expectativa i donant-hi suport. El sentiment general és de simpatia i jo he sentit molts nord-catalans francòfons dir que voldrien tenir el passaport a la República Catalana perquè se senten catalans. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *