Pep Canadell fa més de vint anys que viu a Camberra. És un dels investigadors principals a la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO) i director executiu del Global Carbon Project. Aquest 2020 ha participat a l’UCE.

Què feu al Globan Carbon Project?
Es tracta d’una organització d’investigadors de tot el món que ens posem d’acord per fer un tipus de ciència que ni un investigador sol ni un sol centre no podria fer. És necessària la col·laboració i l’ajuda interdisciplinària. Jo m’he especialitzat a desenvolupar els pressupostos de gasos d’hivernacle de la terra. Això inclou totes les emissions de diòxid de carboni, vinguin d’on vinguin, i saber on van aquestes emissions. I això també ho fem amb el metà i amb l’òxid de dinitrogen. Jo coordino consorcis en què hi poden haver cent investigadors de 40 o 50 països. Prenem el polze del planeta pel que fa als gasos hivernacle.

En aquests gràfics es noten els bons propòsits que es fan a les cimeres mundials sobre el clima?
No. Fins ara hi ha un augment d’aquests gasos sense parar durant moltes dotzenes d’anys. El que és important és que si no tinguéssim aquestes dades no hi hauria cap pressió als països, que tenen moltes excuses per no fer res. Nosaltres hi som cada any ensenyant les dades i advertint de les conseqüències. El procés polític està dissociat amb la ciència. Aquests darrers vint anys s’han fet moltes coses que si no no s’haurien fet. El que passa és que encara no és suficient.

No és per ser optimistes…
La veritat és que, en els últims 5 anys, entre la meitat i dues terceres parts del creixement d’energies prové de les energies renovables. Això hauria estat impossible si no haguéssim entès el problema climàtic i no s’haguessin fet aquestes cimeres que sembla que no serveixen de res. Hi ha hagut molt progrés, però encara no és prou.

Què hi podem fer individualment cada un de nosaltres?
A banda de les coses petites com canviar les bombetes o plantejar-te si realment necessites agafar un avió, hem d’entendre que la gran transformació energètica que es necessita per descarbonitzar el món no està a les nostres mans individuals, sinó a les mans de la indústria i dels governs. Hem d’entendre que és imprescindible pressionar els governs per tal que facilitin aquesta transformació. És una de les coses més importants que podem fer. Si no tenim governs que es creguin el canvi climàtic i actuïn en conseqüència, no ens en sortirem.