Bernat ‘Boris’ Porter. Músic. Fill de Miquel Porter i Moix. Acaba de publicar el disc Casassades d’en Porter, que combina musicacions de poemes d’Enric Casasses amb peces que havia cantat el seu pare.

Com van néixer les Casassades?

Tenia ganes de fer alguna cosa pel meu compte, essent jo el que portés la veu cantant. També em feia gràcia recuperar les cançons del pare, sobretot les menys conegudes. Llavors vaig descobrir un llibre de sonets d’en Casasses i em van començar a sortir les cançons soles. Vaig agafar la guitarra, cosa que no havia fet mai, i em van començar a sortir els acords. Així, el primer projecte, que era tocar cançons del pare, va canviar i va passar a ser tocar cançons del Casasses i meves, i cançons del pare.

Has recuperat unes musicacions de Papasseit del teu pare que no va arribar a gravar mai.

Sí. No estaven gravades però algunes (“Penyora d’amor”, “Divisa”, “Mester d’amor…) sí que havien sortit als cançoners dels Setze Jutges. N’hi ha una altra, “Deixondir-se a Castella”, de la que no en tenia ni la partitura. La vaig haver de treure de memòria, recordant-ne la melodia. El pare la tocava i la cantava a casa.

També hi ha altres cançons de Miquel Porter…

Sí, per exemple, “Anem a fer xivarri”, que fem amb el Pi de la Serra, que hi toca la guitrarra i hi canta. El Quico havia tocat amb el meu pare fa més de 50 anys i em va fer gràcia convidar-lo. A més, en aquesta cançó hi canten també la meva dona i la meva filla.

I recuperes una cançó de la teva germana Jeanette

Sí. És un altre Papasseit: “El bell assoliment”. La meva germana, que ara és directora de l’escola de música de Sant Sadurní, als anys vuitanta, amb 14 o 15 va fer Cançó, va participar en un concurs i va gravar algunes cançons. És una peça poc coneguda que m’agrada molt perquè té una harmonia molt senzilla però està molt ben estructurada. És un disc familiar, una mena d’homenatge als meus pares. La mare era violoncel·lista i havíem parlat molt de música.

Això és un acostament al teu pare? En l’època d’Ultratruita éreu en móns musicals molt diferents…

Una mica sí, però mira, ara torno a tocar amb Decibelios, que fem rock radical… A casa hi havia molta informació musical i de molts tipus: cançó francesa, cançó catalana, jazz, música clàssica, havíem cantat en una coral… Jo vaig començar a fer pop perquè era amb la gent que em trobava a gust i em deixava portar. A Ultratruita, tots els arranjaments simfònics i de tendència clàssica eren meus.

Els poemes de Casasses són tots del mateix llibre?

Són sonets. Té un llibre que es diu No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns. Amb els descartats en va fer un altre només per als amics i me’n va regalar un. He anat triant poemes de l’un i de l’altre.

Aquest concert s’havia de fer a l’UCE. El teu pare en va ser rector i el de l’Enric Casasses, també.

Sí, a més eren amics. Estava cantat que havíem de tocar a l’UCE. De fet, fa uns anys ja vam pujar amb l’Oquestra de Trinxera i ja vam aprofitar per cantar algunes cançons del pare. També tocarem a la Universitat central… anem tocant als llocs on el pare va fer història.