El maig la revista Enderrock va celebrar els seus 25 anys i ho vam celebrar amb un número especial en el que es donava un gran protagonisme a la cançó “L’estaca”, de Lluís Llach. Vam fer el llistat de versions de la cançó –més de 250– i vam saber d’algunes històries paral·leles. Malauradament, tot i les 55 pàgines de revista dedicades, no vam poder incloure tot el material amb el que vam treballar. Us presento la breu entrevista que vaig fer via correu electrònic amb Kirill Medvedev, líder de la banda russa Arkady Kotz.

Com vas conèixer i per què vas decidir tocar “L’estaca”?
Per descomptat, la coneixíem perquè és part de la cultura de la cançó de protesta. Vaig decidir traduir-la al rus per casualitat no gaire abans que comencessin les protestes anti-Putin de 2012.

Què en penses de “L’estaca”, com a composició?
Té una qualitat realment mística que impressiona i obsessiona les persones i es converteix en un himne cívic en qualsevol idioma. Un famós crític literari rus, Grigory Dashevsky, va escriure que probablement hi ha alguna cosa d’encanteri en aquest doble Ruhnut-ruhnut (tomba-tomba), així és com funciona. També hi ha una característica universal en la melodia i l’harmonia, que es pot adoptar en diferents tradicions.

Tens alguna anècdota relacionada amb la cançó?
Per descomptat. La història més brillant és un episodi quan jo i jo el company de banda Nikolay Oleynikov vam ser detinguts després de cantar “Steny” (“L’estaca”) a Taganski, a Moscou, en una acció de suport a les Pussy Riot. La vam cantar a la policia i es va fer un video que per casualitat es va convertir en viral. Així va començar la popularitat de la cançó a Rússia.

Quina importància del públic té “Steny”?
Probablement és la primera cançó de protesta col·lectiva que es pot cantar junts a Rússia des que ha passat l’època de les grans cançons revolucionàries i obreres russes. Ara podem dir que no només és l’himne de la protesta civil en general, sinó que també és àmpliament aclamat en cercles militants particulars, com sindicats, feministes, etc. Les feministes l’utilitzen per cantar-la als actes del 8 de març. Per cert, que han canviat el personatge de l’home vell per una dona: ‘Una vegada la meva àvia em va dir …?. Hi ha una broma que diu que els defensors de l’arquitectura antiga són l’únic grup d’activistes que no poden fer seva d’aquesta cançó (“Les parets cauran”), el seu himne [cal aclarir que la lletra russa està feta a partir de la polonesa i que el que cal tombar és un mur i no una estaca].
Envio un gran suport a la gent de Catalunya.