Des de dissabte, la lingüista Carme Junyent es qüestiona La llengua i la cultura, són indestriables? dintre del curs de l’àrea de llengua Intercanvis lingüístics i processos sociolingüístics a l’àrea mediterrània.
Llengua i la cultura són indestriables?
Hi ha opinions diverses en la lingüística i em sembla que no té gaire sentit que jo digui la meva opinió. El que vull és donar elements perquè cadascú decideixi.
En què consisteix el curs?
És una reflexió sobre si la llengua condiciona el pensament, sobre si la llengua reflecteix la cultura o no. Parlarem d’elements concrets on això es pot qüestionar. Un dels clàssics són el colors. Després hi ha sistemes numerals, parts del cos humà, sistemes de parentiu… Són coses universals que no podem atribuir a la cultura i que les llengües potser reflecteixen a la seva manera però també hi ha la possibilitat que no. Per exemple, els colors. Es tendeix a creure que cada cultura segmenta l’espectre cromàtic a la seva manera…
És allò que els esquimals tenen molts noms per al blanc perquè és color predominant en el seu paisatge?
Sí, però aquest és un tòpic fals. En el cas dels colors s’ha observat que les llengües van posant els noms dels colors en el mateix ordre. En totes les llengües hi ha un terme per blanc i un per negre. Si n’hi ha tres, el tercer sempre és el vermell. I després vénen el verd i el groc, el blau… Una cosa que ens sembla que cadascú pot fer a la seva manera, resulta que té pautes universals. Per tant no es pot relacionar amb la cultura.
Sovint et sentim explicar que el desdoblament masculí-femení no té sentit. És una guerra perduda?
Jo crec que no. Pobres de nosaltres si la perdem. Les llengües funcionen a la seva manera i no hi podem fer res. M’impacta molt que la gent cregui que pot manipular la llengua. Això només s’ho han pensat els dictadors. Imagina que ara algú digués ‘ara intentarem que el català no tingui nombre, que no hi hagi singular ni plural’. És una bestiesa del mateix calibre. O el que jo sempre responc als que diuen que canviant la llengua es pot canviar el món: elimineu el sistema de possessius i tindreu la revolució feta. Qüestionar el gènere és no haver entès res.