Montserrat Franquesa (Lleida, 1966) és llicenciada en filologies clàssica i germànica i doctora en traducció. El dia 17 parlarà de Les veus del Pamano al curs Grans obres de la literatura catalana i llur difusió a través de les traduccions.

La traducció és un element indispensable de promoció d’una literatura?

Jo crec que sí. En el cas del català és clar que ens hem donat a conèixer a partir de les traduccions. Hem de saber que el català és de les llengües que més tradueix. Les llengües com la nostra s’enriqueixen a través de les traduccions. La nostra és el cas d’una llengua que  ha tingut una història molt irregular: de prohibicions, que s’ha normalitzat a empentes i rodolons, tardanament… D’alguna manera ha necessitat reforçar-se i les traduccions l’han fet més forta.

Al curs parles sobre Les veus del Pamano, de Jaume Cabré.

Sí, he treballat molt aquest llibre juntament amb l’autor i amb la traductora a l’alemany, Kirsten Brandt. És un fenomen molt curiós perquè va tenir més èxit la traducció alemanya, La traducció és un element indispensable de promoció d’una literatura. En alemany se n’han venut més que en català i això és un cas únic en la nostra literatura. Amb la traductora hem analitzat el perquè d’aquest èxit. Per això li dediquem una sessió del curs.

Una part de la salut del català és gràcies a les traduccions?

Oh, i tant! Completament. Això ve del moment en que Pompeu Fabra fa les normes, que coincideix que Carles Riba està traduint la col·lecció Bernat Metge. He descobert cartes en què Riba té dubtes i escriu a Mestre Fabra per consultar com s’ha de traduir una paraula en concret. I en aquell moment es pren la decisió que una paraula es digui d’una o altra manera. Aquests dubtes de Riba van servir per fixar la llengua.

A banda d’enriquir la llengua, també s’enriqueix la literatura?

Esclar, perquè traduir d’una llengua forana vol dir incorporar pensaments nous i això dóna noves perspectives a la nostra literatura. Crec que aquesta és una de les causes de l’èxit de Les veus del Pamano en alemany.

La salut d’una literatura es pot mesurar per les traduccions que se’n fan?

Sí, i hem de dir que el català està força bé. Tot i això hem de tenir en compte que hi ha l’efecte Frankfurt, de l’any que la cultura catalana va ser la convidada a la Fira del Llibre, i que moltes de les traduccions són subvencionades.

La traducció –en concret al suec– és bàsica perquè algun dia tinguem un premi Nobel. Com ho hem de fer?

Hi ha hagut candidats i el fet que no tinguem un Estat ho ha impossibilitat. És veritat que no hi ha traductors del suec i al suec. Hi ha de continuar havent política de subvencions.