Mario Bruno és, des del 8 de juny, el nou síndic de l’Alguer. Un dels eixos de la seva campanya electoral va ser la promoció de la llengua catalana. Buno es va imposar a Maria Grazia Salaris, candidata de Forza Italia.

Quina és la situació del català a l’Alguer i com hi voleu incidir?

Ja hi ha un pla estratègic de política lingüística. És un pla de tutela i recuperació del català de l’Alguer, tant en l’àmbit familiar, com en l’administració, el turisme i l’esport. Hem de triar les prioritats i començar a fer coses concretes. Volem que l’alguerès sigui present al menú dels restaurants, a la toponomàstica urbana –primer el carrer en alguerès, després la via en italià– i que sigui emprat tant per la gent com per les institucions. Per aquest motiu, les comunicacions del municipi també es faran en alguerès i farem el que calgui per fer tornar la llengua a l’escola.

Com s’ha de relacionar l’Alguer amb la resta dels Països Catalans?

Tenim bones relacions institucionals amb els Països Catalans però hem de créixer més. Últimament les relacions s’han fet més freqüents i ja no es limiten només als intercanvis culturals sinó també als comercials. Hem fet acords de col·laboració amb la Generalitat i altres institucions. La llengua es ha posat junts i ho hem d’aprofitar.

Molts catalans veuen l’Alguer com un territori exòtic on també es parla català. Més enllà del tòpic, què ofereix l’Alguer?

L’Alguer no és un tòpic; és una petita realitat de l’illa de Sardenya. Tenim un patrimoni que és la llengua catalana en la seva variant algueresa que ens fa únics i que ens uneix als Països Catalans. La nostra història s’ha fet amb diverses dominacions que han passat per la ciutat. El gòtic català, per exemple, hi ha deixat un senyal evident.

Els darrers anys, a Prada, hem descobert grans vins algueresos. Què els falta per ser coneguts a Catalunya?

A l’Alguer hi ha dues grans empreses vinícoles, Sella & Mosca i la Cantina Santa Maria La Palma, que produeixen vins força coneguts a escala internacional. Però també hi ha petits productors que es volen donar a conèixer i que es caracteritzen per una producció petita però de qualitat. S’hauria de fer alguna acció promocional als territoris catalans per publicitar aquests productes, i volem que sigui amb una etiqueta en alguerès.

Com veieu el procés independentista a Catalunya?

Jo crec en el dret a l’autodeterminació i en particular en una Europa que representi els pobles que en formen part. L’Alguer és un poble de Sardenya però que té un vincle de germanor amb Catalunya i mira amb gran atenció aquest procés pacífic i democràtic. Considerem positiu que un poble amb una història pròpia i fortes tradicions identitàries tingui un reconeixement superior.