Fa poc més de vint anys, Francis Fukuyama va revolucionar el pensament amb la teoria que la història, entesa com una lluita entre ideologies, havia acabat i havia començat una nova era basada en la política i l’economia neoliberal. Avui sabem que la previsió de Fukuyama era errònia i el que es debat ara és la fi del neoliberalisme. Vagi aquest aclariment per endavant i per augurar que el meu vaticini de la fi del futbol probablement correrà la mateixa sort que la teoria de Fukuyama.
El futbol ha mort, sí. I no només ha mort de l’èxit estètic que va arribar a practicar el Barça de Guardiola, simbiosi perfecta de poesia i disciplina militar. La mort del futbol no és la d’un esport sinó la de l’espectacle de masses tal com l’hem entès fins avui. Les causes són múltiples i els efectes només comencen a entreveure’s. No cal entretenir-se en les petites coses com l’espantós ridícul del president de la Fifa Joseph Blatter assegurant que el jugador que més li agradava era Messi, ni en les pressumptes tupinades en esdeveniments de tot tipus que organitza l’organisme, des de l’elecció del Fifa World Player fins al sorteig de les eliminatòries de les competicions que organitza o els estranys errors arbitrals que sempre afavoreixen les mateixes seleccions (no crec que hi hagi cap cas documentat d’errors en contra de la selecció organitzadora d’un mundial). Tot aquest tipus de coses són inherents a la Fifa i es produeixen des de la seva creació.
La fi del futbol és perquè els afeccionats diran prou. Brasil ha organitzar un mundial i la població, futbolera com cap altra en el món, està en peu de guerra. Ja no val tot. El futbol ja no servirà més per distreure l’atenció dels altres problemes; al contrari, els pot fer més grossos. El mundial del 2022 probablement no es farà a Qatar. L’emirat, que per la seva naturalesa dictatorial no tindria problemes d’ordre públic, haurà de renunciar a l’organització (o l’obligaran a fer-ho) si es demostra que va obtenir la concessió de l’organització gràcies a suborns. Si a tot això li sumem el fracàs econòmic que significarà la copa del món de Brasil, a partir d’aquest moment ¿qui voldrà organitzar-ne una altra? A petita escala això és aplicable a molts altres àmbits territorials. O es reinventen les competicions i es refunden les federacions o d’aquí a poc temps només aniran al camp a veure un partit de futbol els familiars dels jugadors.