David Castillo (Barcelona, 1961). Escriptor i periodista. Entre altres, ha estat guardonat amb el Carles Riba de poesia del 1995 amb Game Over. Des de 1989 dirigeix el suplement de cultura del diari Avui (ara El Punt Avui) i des del 1998, la Setmana de la Poesia de Barcelona.

Fas un curs anomenat La poesia de Salvador Espriu. Amb motiu del Centenari s’ha tornat a descobrir el poeta?

Ha estat una oportunitat. Tot i els aspectes crítics que es puguin fer a aquestes iniciatives, crec que és bo que s’hagi dut a terme. A diferència del centenari de Foix l’any passat, el d’Espriu ha funcionat. Ha sortit als diaris, s’han fet reedicions i es torna a parlar d’ell. Recordo que fa cinc o sis anys, uns poetes joves em deien que no havien trobat ni un sol llibre d’Espriu a les principals llibreries de Barcelona. Sortosament, ara, la situació ha canviat per bé.

Aquesta recuperació indica que hi ha hagut un llarg període en que ha estat silenciat, no sé si de manera premeditada…

No sé si hi ha hagut premeditació. L’Espriu és un dels escriptors més importants de la història de la literatura catalana i jo crec que el seu oblit ha anat unit al menyspreu general que hi ha hagut cap a la nostra literatura. Ha patit aquestes inclemències d’un temps que s’ha dedicat a desmobilitzar tot el que havien estat aquestes figures perquè eren més importants els cantautors, l’Espriu o el Joan Fuster que no pas els polítics. Hi ha hagut un canvi d’imaginari i ara ens trobem que ha estat en fals. El nostre país s’explica més enllà de les fronteres territorials de Catalunya i en altres estats i altres comunitats. Aquesta és la nostra autèntica nació: la del català i la de la literatura catalana. El país està desvertebrat. En algun moment vam tenir una alternativa que el país es vertebrés ni que fos fora de les esferes polítiques. Però des dels governs autonòmics no s’ha fet pràcticament res. La Generalitat de Catalunya una mica, però de manera poc convençuda.

En cas d’independència pot canviar la situació? El problema és d’espanyolització o d’incultura?

Estem espanyolitzats i som bastant incultes, i això Espriu també ho explica en el famós poema “Assaig de càntic en el temple”. La independència no només la volem per temes econòmics sinó que també ha de ser un estat de l’esperit i ens anirà molt bé per fer més visible la nostra cultura. De vegades està invisible fins i tot en el nostre propi territori. Tots els lectors catalans coneixen el Muñoz Molina, el Millás, el Javier Marías… en canvi al revés no passa. No ens en sabrien dir ni un.

Justament amb Espriu passa una mica, potser. Molts polítics espanyols l’han citat, fins i tot Aznar…

Les cites les col·loquen els que preparen els discursos. L’Aznar potser el coneixia una mica però tota la resta ni això. I sempre el citen intentant descontextualitzar-lo. Busquen la unitat i Espriu estava a favor de la igualtat i de la fraternitat entre els pobles de l’Estat però això s’ha demostrat que és inviable. No ens volem separar perquè siguem uns narcisistes sinó perquè aquesta gent ens ha fet la vida impossible; no ens poden ni veure.