Nadal, ‘El cant dels ocells’ i la mort

I-
D’?’un temps ençà, assistim perplexos al fet que una cançó del repertori tradicional català, la nadala “El cant dels ocells” s’?’ha convertit de facto i sense saber ben bé per què en la cançó oficiosa del dol. Les darreres vegades que l’he sentit per televisió ha estat relacionat amb el minut de silenci després d’una mort. He mirat de recordar quan va començar aquesta perversa apropiació d'”El cant dels ocells” i no me’n surto. El que tinc clar és que va adquirir carta de naturalesa després dels atemptats de l?11-m a Madrid. Des d’aquell moment, l’hem sentit reiteradament. Els dos últims casos que recordo són a estadis de futbol: per la mort d’un exjugador del Real Madrid i aquesta setmana, després de la mort d’uns seguidors del Recreativo de Huelva.
No hauria de caldre dir-ho, per obvi, però les nadales són cançons de vida, cançons de naixement. No m’és difícil imaginar un pare o una mare adormint el seu infant tot cantant-li “El cant dels ocells”?”. Quina perversitat ens ha fet convertir-la en un cant als morts?

II-
De cançons de Nadal n’hi ha moltes. Des de les més arquetípiques fins a les que aquests darrers anys han compost grups de rock d’èxit. Però de la mateixa manera que ser modern no vol dir ser innovador, també hi ha nadales tradicionals amb dosis de transgressió. Us felicitem amb la “Nadala dels pastorets pecatosos”. Es tracta d’un poema de Miquel Peris cantat per Fèlix Estop inclòs a l’històric disc Nadal valencià i que conté una de les asseveracions populars valencianes més transgressores: ‘dels pecats del piu, nostre senyor se’n riu. Adaptada al context en què va ser publicat el llibre, això sí.

“Nadala dels pastorets pecatosos”

A pesar de ser tan lluny,
els pastorets de Morella,
de Sant Mateu i de Jou
i els pastors de Vistabella
se n’anaren a Betlem,
portaven la bota plena.

Passaren pels de Catí,
passaren pels de Llucena,
replegaren els de Xert
i els pastors de Vilabella.
Emprengueren el camí,
portaven la bota plena.

Després de moltes setmanes
d’anar trepitjant camins
trobaren les pastoretes
sota l’ombreta d’uns pins.
Trobaren les pastoretes
sota l’ombreta d’uns pins.

Entre cops i cops de vi,
entre carícia i carícia,
els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.
Els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.

Quan arribaren a Orient
Jesús tenia 15 anys,
els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.
Els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.

No ploreu més pastorets,
no ploreu més pastoretes
per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.
Per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.

Perquè teniu de saber
que d’aquells pecats jolius
encara que parega estrany
el Nostre Senyor se’n riu.
Encara que parega estrany
el Nostre Senyor se’n riu.