Xesco Boix, un cantant d’avui

El 19 de juliol de 2009 farà vint-i-cinc anys de la mort de Xesco Boix. Però… qui va ser Xesco Boix? I per què encara el recordem tant de temps després? El primer que cal dir és que Xesco Boix va ser un músic. Li agradava cantar i ho feia molt bé. Va cantar per a gent gran però sobretot per als nens i les nenes. Abans que ell comencés, el món de l’animació infantil era ben diferent. D’alguna manera, Xesco Boix va ser l’inventor de l’animació infantil tal com la coneixem avui en dia al nostre país. Va ser un dels creadors d’Ara Va de Bo, va gravar una multitud de discos en solitari i al final es va ajuntar amb quatre animadors més per formar Els Cinc Dits d’una Mà, un grup ben particular en el qual cadascú cantava les seves cançons. Xesco Boix va estudiar als Estats Units i va quedar fascinat per la figura i per l’obra de Pete Seeger.

10 de març de l’any 1984 a L’Hospitalet de Llobregat. Foto: Company.

Aricle publicat a la revista CAVALL FORT 1096, març de 2008

Xesco Boix amb els Ara Va de Bo actua a Sant Boi de Llobregat l’any 1973. Foto: Marc Rius.

Cinc Dits d’una Mà.

Es tractava d’un dels cantants de folk més importants del moment. Compromès amb la lluita contra la discriminació racial i contra la guerra del Vietnam, Seeger també dedicava molt de temps als infants, per a qui cantava algunes cançons i explicava contes. Quan va tornar a Catalunya, en Xesco portava el cap ple de les melodies i dels contes de Pete Seeger, i sobretot de la seva manera de fer.

El Grup de Folk

Cinc Dits d’una Mà.

Els homenatges a Xesco Boix no esperaran el 2009 per recordar-lo. Alguns ja s’han anticipat. Per exemple, el Grup de Folk. Aquest conjunt va tenir la seva època més important a finals dels anys seixanta, i es tractava d’una reunió de diversos artistes en què cadascú cantava el que volia: cançons del folk americà (espirituals negres i peces de Peter, Paul & Mary i Bob Dylan, entre d’altres), peces argentines del repertori d’Atahualpa Yupanki, peces africanes i de diverses regions d’Europa, cançons populars catalanes… No era una formació fixa i anava variant segons la disponibilitat de cadascú. Pel Grup de Folk hi van passar, per exemple, Sisa, Pau Riba, Oriol Tramvia, Maria del Mar Bonet, Jaume Arnella, Falsterbo, Ramon i Consol Casajoana… i Xesco Boix, és clar.

Xesco anima una cercavila a Sant Boi de Llobregat l’any 1973. Foto: Marc Rius.

A finals del 2007 el Grup de Folk ha enregistrat un nou disc, format principalment per les cançons que cantava en Xesco sobretot en l’etapa del Grup de Folk: “Una dona llarga i prima”, “Hi ha cinc ampolles”, “El gripau blau”… A més, el Grup de Folk presentarà el disc Què fas, polissó? D’una manera solemne al Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Després del seu pas pel Grup de Folk, Xesco Boix va fundar, juntament amb Jordi Roura, el grup Ara Va de Bo. Aquest ja va ser un projecte pensat per al públic infantil i adreçat a ell. Abans de seguir la seva carrera en solitari, Xesco Boix va gravar quatre discos amb Ara Va de Bo entre els anys 1971 i 1974.

Com el vol de l’oreneta

Jordi Roura i Xesco Boix, companys al Grup de Folk i a Ara Va de Bo, 1973. Foto: Marc Rius.

També Ara Va de Bo ha començat el seu particular homenatge a Xesco Boix. I ho fa d’una manera ben original i moderna: a través d’un bloc a Internet. Es diu “Vol d’oreneta” i el podeu trobar a vol-oreneta.blogspot.com. El títol de la pàgina és una expressió que feia servir en Xesco quan anava amb la seva moto –una Lambretta– i a les baixades parava el motor per sentir només el soroll del vent sobre la seva cara. (Recordeu que fa vint-i-cinc anys no era obligatori dur el casc.) A “Vol d’oreneta”, els actuals membres d’Ara Va de Bo i molts dels que hi han passat hi aniran penjant tota mena de material relacionat amb Xesco Boix: fotografies, textos manuscrits per en Xesco, cançons tornades a gravar expressament per a l’ocasió, material d’assaig, contes… Serà una bona manera de veure que les cançons que cantava en Xesco encara funcionen avui. L’últim grup on es va integrar Xesco Boix va ser Els Cinc Dits d’una Mà. D’alguna manera, va exercir de degà dels animadors infantils i va donar un cop de mà a quatre animadors en els quals creia. El relleu que va voler simbolitzar Xesco Boix amb Els Cinc Dits d’una Mà, és la flama que avui ha recollit l’Amapei.

Enregistrament de la cançó “El Gripau Blau” l’any 1974. Foto: Pepe Encinas.

L’Amapei és una associació que reuneix alguns dels principals grups i animadors, i ells són els que li faran el tercer homenatge. A l’Amapei hi ha molts cantants que han recollit l’herència musical de Xesco Boix i que cada setmana canten davant de nens i nenes d’arreu del país. I el millor homenatge que se’ls ha acudit de fer a Xesco Boix és continuar fent el mateix: cantar com més millor i davant de tothom que els vulgui escoltar. L’única diferència és que han decidit que, per ells, el 2009 és l’any Xesco Boix i que pensen dedicar-se d’una manera especial i atenta a preservar la memòria i les cançons d’en Xesco. Per aconseguir-ho no dubtaran a demanar tot el suport a les administracions públiques, perquè consideren que Xesco Boix és una persona que cal reivindicar. També estan valorant la possibilitat d’enregistrar un disc que, a diferència del Grup de Folk, posi l’accent en el repertori per a nens i nenes.

A més de tot això, també es parla d’una possible reedició de tots els seus discos. De tota manera, ja n’hi ha una bona part reeditats en CD, entre els quals hi ha els de l’època amb Ara Va de Bo.

Foto: COMPANY

Han passat vint-i-cinc anys des que Xesco Boix se’n va anar. Ben poques coses continuen sent iguals que fa un quart de segle. I una d’aquestes poques coses són els discos d’en Xesco que, encara avui, agraden a molts nens i nenes, alguns dels quals són els fills dels qui van veure actuar Xesco Boix.

Per JOAQUIM VILARNAU
Fotografies facilitades per JORDI ROURA I NOÈ RIVAS

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *