[Entrevista feta l’agost de 2019 i publicada al Diari de Prada]

Gabriel Bibiloni és professor a la Universitat de les Illes Balears i, des del 1991, a la Universitat Catalana d’Estiu, on actualment coordina l’àrea de llengua. Aquest any imparteix el curs L’evolució de les normes lingüístiques en temps recents.

L’evolució de les normes de la llengua és símptoma de la seva vitalitat?Si entenem per normes els usos socials, en totes les llengües hi ha una certa evolució. La llengua és part de la vida i en la vida sempre hi ha canvi. El que passa és que la naturalesa i el ritme d’aquest canvi és diferent en les llengües diguem-ne normals i en les subordinades. En el cas del català, llengua subordinada, quasi tot el canvi lingüístic és una reproducció del canvi que es produeix en espanyol, i això, naturalment, no es pot dir vitalitat de la llengua. Les normes són un mecanisme de contenció de l’evolució lingüística, a fi de preservar la unitat de la llengua comuna.

Fa uns anys ens vam revolucionar pels diacrítics. Són bones aquestes polèmiques?
Són comprensibles. L’ortografia és la part més sensible de la llengua. Implica uns hàbits, unes rutines, i a la gent no li agrada que li canviïn els hàbits que té arrelats. Sempre que en qualsevol llengua s’han fet canvis ortogràfics (l’alemany o el portuguès, per exemple) hi ha hagut tensions i debats de vegades encesos. Per això els qui tenen poder per a fer aquestes reformes haurien de posar els peus molt plans.

Fa un temps vaig llegir que opineu que s’ha de dir matxisme i no masclisme. Per què?
Bé, el que vaig escriure és que diverses llengües europees han adoptat el manlleu de l’espanyol i cap d’elles no n’ha fet un calc (com seria el francès mâlisme o l’anglès malism), sinó que ho diuen amb la forma original espanyola: machismo. I també vaig observar que el significat del mot en aquestes llengües no correspon al que aquí diem masclisme. Això, universalment es diu sexisme. Però bé, això és un fet secundari. L’important és que desaparegui la cosa.

Fa unes setmanes Rosalia va sacsejar Twitter dient que el seu crush li feia ghosting a nivell llegendari. El nou lèxic prové irremeiablement de l’anglès i en el nostre cas de l’espanyol?
És un fenomen que s’observa en totes les llengües pel rol que avui té l’anglès en el món. En el cas de l’espanyol el motiu és la nostra pertinença a un àmbit polític, i en conseqüència de comunicació, que és l’Estat espanyol. En casos com l’esmentat són modes que poden ser passatgeres. És més preocupant tot allò que afecta l’estructura de la llengua, i això no ve, en general, de l’anglès.