M’assabento de la mort de Llorenç Soldevila. Va ser un gran estudiós de la literatura en català i en el món de la música també és conegut per un dels llibres referencials: Nova cançó (1958-1987). Balanç d’una acció cultural (L’Aixernador, 1993), escrit a partir de la seva tesi doctoral. Vivia prop de Mataró, en un indret d’aquells que no hi passes per casualitat sinó que hi has d’anar expressament. Vaig ser a casa seva, si no m’erro tres vegades. La primera, l’any 2005 o 2006 quan jo escrivia el llibre Trencant el silenci. Els recitals de la Transició (Mina, 2006). Tot i que no ens coneixien de res, em va deixar dues carpetes farcides d’informació que em van servir de molt. La segona vegada, òbviament, va ser quan li vaig tornar el material que m’havia deixat. La tercera vegada va ser fa cinc anys, quan amb l’Elisenda Soriguera estàvem fent el documental sobre les cançons de l’any 68 per a Enderrock. Vam anar a casa seva i el vam entrevistar. Vam acabar xerrant una bona estona i ens va regalar a cadascú de nosaltres un dels seus llibres sobre geografia literària. Vam parlar que estaria bé de fer-ne sobre geografia musical i vam quedar que ens trucaríem. En cinc anys no ho vam fer.

Deu fer cosa d’un mes vaig rebre un correu electrònic del Llorenç. Em demanava el meu número de telèfon o que fos jo qui li truqués. Naturalment, ho vaig fer. Em va explicar que estava fent un article sobre la cançó a l’Alguer i em va demanar dues d’informacions que no havia aconseguit escatir: les causes de la mort de Pino Piras i qui va posar en contacte d’Edigsa amb l’Alguer per a l’enregistrament del disc Catalans d’Itàlia. Cançons de l’Alguer (1963). Al cap d’uns dies li vaig trucar per donar-li les respostes. Va estar molt content i em va dir que m’enviaria a l’article abans que fos publicat perquè li fes un últim cop d’ull.

Cada vegada que vam parlar, vam connectar i sempre vam dir de fer alguna cosa plegats. M’he quedat amb la sensació que ens ha faltat fer alguna cosa.