En defensa d’Arístides Maillol

El 1979 jo feia EGB. A la casa Macaya de Barcelona, el Centre de Cultura de La Caixa hi va programar una magna exposició sobre Maillol i fins i tot van col·locar alguna escultura al carrer que jo veia cada dia des de l’autobús quan  tornava a casa. Recordo que vam fer una sortida escolar i que ens van explicar la importància d’Arístides Maillol. A banda dels seus mèrits artístics que no reproduiré encara que siguin indiscutibles, cal significar que Maillol va ser un ferm defensor de la catalanitat del Rosselló (“considero Catalunya la meva veritable pàtria”). Tot i que se’l va acusar de col·laboracionisme amb el govern de Vichy, el cert és que està documentada la seva ajuda a refugiats catalans i que va salvar la vida de la seva musa, Dina Vierny, jueva i significada membre de la resistència francesa.

El Barça vol homenatjar Johan Cruyff i proposa un seguit de mesures: que el nou ministadi porti del nom del genial holandès, que se li dediqui una estàtua a l’Espai Barça i un espai al Museu del F. C. Barcelona. A més, anuncia una petició a l’Ajuntament de Barcelona perquè es canviï el nom del carrer Arístides Maillol pel de Johan Cruyff. El vicepresident del club, Jordi Cardoner explica que estaria bé que la raó social del Barça estigués situada al carrer Johan Cruyff. En realitat el que vol el Barça és que l’ajuntament faci el que ells no han tingut nassos de fer: posar el nom de Cruyff a l’estadi.

Em declaro cruyffista de tota la vida, dels que l’admiren com a jugador, com a entrenador i com a pensador; dels que van tenir un disgust quan el van fer fora de mala manera; dels que encara miren de comprendre que els va passar amb Rexach; dels que s’enorgullia que Cruyff fos el president d’honor… Crec que Barcelona –la ciutat– ha d’homenatjar Cruyff amb el nom d’un carrer, una avinguda o una plaça –fins i tot d’una parada de Metro, si voleu– però trobaria molt malament que Maillol es quedi sense carrer a Barcelona. L’ajuntament actual ha fet de la recuperació de la memòria històrica una de les seves banderes, espero que pugui seguir enarborant aquesta bandera i que no es doni per al·ludit amb aquesta proposta oportunista de la junta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *