“La Canzone di Marinella” és una cançó escrita per Fabrizio De Andrè el 1962. Es tracta d’una peça cabdal de la seva carrera musical, que li va donar l’impuls definitiu per deixar el Dret i dedicar-se per complet a la música. L’èxit, però, va arribar primer en la veu de la cantant Mina, que la va enregistrar per primer cop el 1967.
D’aquesta peça n’existeix una versió en català realitzada per Antonello Collendanchise. L’alguerès explica que va coincidir amb De André i que li va explicar que havia fet una versió de “La Canzone di Marinella” en català i que l’autor li va demanar de sentir-la. Colledanchise la hi va interpretar i De André el va felicitar tot dient-li que havia millorat la versió original.
La cançó de Marinel·la
Aqueixa de Marinel·la és la estòria vera
esquirriada a un riu en primavera;
lo vent que l’ha vista així bella
del riu l’ha portada a un’estrella.
Sola, sense el record de una dolor
viviva sense el somniu de un amor,
i un rei que la corona no portava
un dia tres voltes la porta picava.
Teniva un boneto branc com a la lluna,
manta vermella com a la foltuna.
Tu l’has siguit i te ses perduda
com quan sigui lo joc una criatura.
I havia lo sol, tenives ulls bells,
ell te besava en boca i els cabells
i havia la lluna i els ulls eren estracs
i als fiancos te posava les sues mans.
Basos de home, basos de donzella,
basos, després sol basos d’una estrella
que ha vist amb els ulls d’un clavell
muntar la tuda damunt de la pell.
Se diu després que quan tu t’aturaves
d’esquirriar a un riu no t’abigiaves,
i ell que morta mai no t’aceptava
cent anys encara la porta picava.
La estòria de Marinel·la és acabada
que a una estrella al cel s’en és montada,
i com a totes les més belles coses
vivit ha sol un dia com a les roses.
I com a totes les més belles coses
vivit ha sol un dia com a les roses.
No és l’única versió en català de la que tenim coneixement. Joan Isaac, cantant que ha reconegut diverses vegades el mestratge de De André, també l’ha cantat en diversos concerts. Malauradament, (encara) no l’ha enregistrat mai,
“La Canzone di Marinella” explica de manera tendra una història molt dura. Inspirada en fets reals, De André havia revelat que tenia l’origen en una notícia que havia llegit a un diari local d’Asti: “va néixer d’una mena de romanç familiar aplicat a una noia que a 16 anys s’havia trobat treballant com a prostituta i que havia estat llançada al Tanaro o a la Bormida per un delinqüent. La història d’aquella noia em va emocionar tant que vaig intentar reinventar la seva vida i endolcir-la”.
Fa pocs anys, un psicòleg d’Asti, Roberto Argenta, es va proposar trobar la notícia que havia desencadenat la composició i va concloure que probablement el crim a què fa referència la cançó va ser el de Maria Boccuzzi, també coneguda com a Mary Pirimpò, morta a trets la nit del 28 de gener de 1953 i llançada al riu Olona. L’article trobat descriu Boccuzzi: “una jove el cadàver del qual es va veure ahir emergint de les aigües que el plàcid corrent del riu Olona portava a la deriva, amb sis ferides de trets al pit i l’esquena”. Les conclusions d’Argenta es poden trobar al llibre Storia di Marinella… Quella vera (Neos edizioni, Rivoli, 120 pàgines).
La Viquipèdia en italià fa un petit esbós de la biografia de Maria Boccuzzi. Aquest n’és un resum: Nascuda el 1920 a Radenna, Calàbria, es va traslladar al nord per fugir de la misèria. A 14 anys es va enamorar d’un estudiant universitari anomenat Mario, amb qui va fugir. Després d’un any de convivència, però, va ser abandonada. Va fer de ballarina de varietats i va exercir la prostitució. Uns nens que volien jugar a futbol van trobar el seu cos a les aigües fangoses del riu Olona. L’única pista trobada a l’escena del crim va ser un guant de dona estirat, prop del cos. Tot i que les indagacions policials apuntaven al seu ‘protector’, Carlo Soresi, el crim no ha estat resolt oficialment.
“La Canzone di Marinella” ha estat interpretada per diferents artistes: Mina, Joan Baez, Gianni Morandi, Gianna Nannini, Premiata Forneria Marconi… i pel seu fill, Cristiano De André.