Vilaweb és el diari digital més antic d’Europa. Va començar a funcionar el 1995, quan encara ningú tenia consciència de què seria internet ni de com canviaria les nostres vides. Coincidint amb el seu 25è aniversari, ha estat distingit amb el premi Canigó.

Sembla que va ser ahir quan vau començar amb la Infopista… Com va sorgir la idea?
La veritat és que no sabíem el que fèiem. Vam veure que era una oportunitat perquè no estàvem a gust amb el periodisme que es feia. I vam tindre sort. La primera presentació de totes la vam fer a Prada, a l’UCE. Va ser la primera vegada que en vam parlar en públic. Vam venir amb Nadal Batle, que era el rector de la Universitat de les Illes Balears. Batle va dir que això fracassaria i és l’única vegada que vaig veure que s’equivocava. Ara és molt difícil que els que no ho van viure puguin entendre el canvi tan gran que va significar l’arribada d’internet. 

Vilaweb s’ha anat adaptant. Al principi era una mena de directori…
És que no teníem on agafar-nos. Vilaweb és el diari electrònic més antic d’Europa. No hi havia cap precedent. Els pocs que fèiem coses en aquell moment anàvem a les palpentes. Hi havia Yahoo News, que era una mena de directori amb la tesi que el periodisme a internet consistia a enviar a les fonts. Però fins al 2004 Vilaweb no s’assenta com a tal i té clar el que està fent com a empresa i com a diari. Els primers anys van ser un període de prova-error, prova-error. Per a nosaltres i per a tots els que estaven fent periodisme a través d’internet a tot el món.

A nivell tècnic també tot devia ser molt més complex.
Pensa que ens connectàvem per penjar la notícia i ens desconnectàvem, perquè la connexió era molt cara. Ara fa riure. La primera web era en blanc i negre. Recorde el dia que vam descobrir que la web podia tenir colors. Vam passar una nit intentant comprendre els codis hexadecimals que provocaven que la web tinguera color. 

Heu viscut l’eclosió d’internet i la crisi de la premsa. Com veieu el futur de la premsa en general i de la digital en particular?
Una cosa és el futur del periodisme i l’altra el futur dels mitjans. És evident que els mitjans tradicionals tenen grans dificultats. Mai no tornarem a viure La Vanguardia o TV3 dels noranta. Ara bé, el futur del periodisme és brillant perquè hi ha més mitjans que mai i més oportunitats que mai. Crec que s’està fent el tomb a la situació.