[Entrevista feta l’agost de 2019 i publicada al Diari de Prada]

La societat evoluciona cap a un futur amb fàbriques intel·ligents capaces d’adaptar-se a les necessitats de producció i gestionar de manera eficaç els recursos. Però el procés comportarà la destrucció de milers de llocs de treball. Estem ben preparats?

Quin és el futur dels llocs de treball en un món cada cop més robotitzat?
Som a la nova era 4.0 i cal veure quin serà el futur dels llocs de treball i quines seran les competències professionals que es requeriran als empleats del futur. Tothom entén que la robotització farà que desapareguin encara molts més llocs de treball. Però els que estan més amenaçats són els més monòtons i més rutinaris que, d’altra banda, són feines que deshumanitzen qui les fa. Es perdran molts llocs de treball i canviarà la demanda de futurs professionals. 

Si ens ho mirem des del punt de vista positiu, vol dir que treballarem menys hores i que anem cap a una societat de l’oci?
Segurament. Si ens ho mirem en positiu veurem que determinats processos es digitalitzen i que es podran fer les feines més ràpidament. I si s’acaben amb menys hores, hi haurà més temps per gaudir del temps d’oci. I això és una cosa que cada vegada té més importància. Avui, molts treballadors prefereixen ser compensats amb temps lliure en comptes d’una quantitat econòmica. Cada vegada valorem més tenir un temps per disposar en allò que ens vingui de gust: esport, viatges, estar amb la família… La tecnologia ens facilitarà poder gaudir d’aquest temps lliure.

I la gent que no trobi cap feina?
Hi ha unes determinades competències que seran necessàries en un futur i a qui no les tingui és molt probable que li sigui molt complicat trobar un lloc de treball. I que, si en troba algun, ni sigui de llarga durada ni ben remunerat. Fins ara, encara que no es tinguessin estudis, es podia accedir a una feina estable al sector de la indústria. En un futur, la indústria tindrà cada cop menys importància i els llocs de treball es centraran al sector terciari, quaternari i quinari. En canvi, les feines que necessitin les mans per poder crear no desapareixeran.

He sentit a dir que un futur pagaran impostos les màquines i que les persones tindran una renda mínima garantida. No sé si això és sostenible econòmicament.
Veig una mica complicat que tothom es posi d’acord per tal que es pugui portar a terme a nivell universal. No ho veig viable. El que sí que caldrà és fer algunes polítiques per tal de sostenir el nivell de benestar en un una societat on cada vegada hi ha més màquines treballant.