D’entre tots els artistes que han promocionat la poesia catalana n’hi ha un que mereix un punt i a part: Celdoni Fonoll
Diu Enrico di Angelis, l’estudiós italià a qui s’atribueix el concepte de ‘cançó d’autor’, que en tot el món no hi ha cap cultura nacional que hagi donat a conèixer la seva poesia a través de la cançó amb tanta dedicació i tanta intensitat com la catalana. Des del naixement de la Nova Cançó a inicis dels seixanta fins a l’actualitat són diversos centenars els artistes que han cantat versos de poetes. I no tan sols ho han fet els cantautors, sinó que trobem poesia musicada en el pop, el rock, el folk, les havaneres, la rumba, les sardanes, el repertori de música per a públic familiar… D’entre tots aquests artistes, n’hi ha un que mereix un punt i a part. És Celdoni Fonoll. Antoni Batista el defineix al seu darrer llibre com “un rapsode que recita versos amb una dicció perfecta sobre un fons musical que en cap cas és musique d’ameublement”.
L’any 1974, Celdoni Fonoll va començar la seva tasca de divulgació de la poesia amb un petit espectacle senzill, però molt punyent: el recitat de poesies catalanes. El seu èxit es deu sobretot a dos factors. El primer té a veure amb la feina prèvia a les actuacions i és la seva habilitat en escollir els poemes i Fonoll se’ns revela com un antòleg excepcional. L’altre és una dicció al servei de la poesia que reforça els punts clau de cada poema. A més, cal assenyalar l’acompanyament musical, que bressola la veu de Fonoll i en potencia la calidesa. Divulgar la poesia és fer-la arribar arreu i Fonoll tant va participar en festivals multitudinaris en recintes com el Palau d’Esports de Barcelona com en concerts de petit format. A més, es va empescar, amb la complicitat de l’Obra Social de ‘La Caixa’, un cicle anomenat La poesia a l’escola. Així va recórrer desenes d’escoles al llarg dels anys. Cada curs, publicava un recull amb els poemes que recitava i se’n van editar una desena, amb 175.000 exemplars distribuïts. D’aquesta manera va aconseguir que els grans poetes catalans fossin coneguts i estimats per diverses generacions d’estudiants. I de passada, també va desvetllar alguna vocació de poeta.
El seu primer disc, He heretat l’esperança (Pu-Put! / Zafiro), es va publicar el 1978. Entre els músics que el van acompanyar en aquella ocasió hi havia dos guitarristes xilens que feia un temps que s’havien refugiat a Barcelona fugint del feixisme del Xile de Pinochet, Miguel Ángel Cherubito i Eulogio Dávalos. Aquest darrer havia estat un estret col·laborador de Víctor Jara. La major part dels 19 temes del disc són recitats, amb només quatre peces cantades, i és tot d’autors catalans (Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Miquel Desclot…) tret d’Estadi Xile, una adaptació al català feta pel mateix Fonoll sobre els darrers versos de Víctor Jara, escrits a poc abans del seu assassinat quan estava detingut a l’Estadi Xile. El 1984 ja feia deu anys que recitava i cantava en públic. El febrer va arribar als mil recitals, una xifra espectacular, que revela una mitjana de dues actuacions cada setmana al llarg d’una dècada. Així, el 17 de febrer del 1984, el Palau de Congressos de Montjuïc va acollir el Recital 1000, en el marc de la celebració d’Expo-Cultura. Per arrodonir l’espectacle, diferents poetes (Vicent Andrés Estellés, Narcís Comadira, Feliu Formosa, Miquel Desclot, Olga Xirinacs, Josep Maria Llompart…) hi van recitar els seus propis versos. De tot plegat en va sortir un disc doble anomenat Recital 1000 (Promos, 1984), que va incorporar també la veu d’alguns dels poetes que no van poder assistir al recital: Salvador Espriu, Marià Manent, Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre, Pere Quart… Incomprensiblement està del tot descatalogat. Mai no ha estat reeditat en CD i no es troba a les xarxes d’escolta en línia. Com tampoc no es pot aconseguir en cap format actual el seu primer disc, He heretat l’esperança.
Celdoni Fonoll ha enregistrat una desena de discos. A més, també ha presentat dos CD dobles amb una selecció de la seva obra. El seu darrer treball discogràfic és Cançons de natura (ocells, flors, bolets) (Picap, 2016), sobre poemes propis. És l’autor d’una quarantena llarga de llibres, incloent-hi les antologies poètiques, els poemaris propis i els dietaris. Els darrers 25 anys s’ha dedicat sobretot a escriure i especialment a versar sobre la flora i la fauna dels Països Catalans i als dietaris. També ha conreat la poesia eròtica. El seu darrer llibre és el dietari Coratge (Cossetània), aparegut l’octubre passat. A més, és un actiu participant en les concentracions independentistes que es fan a Barcelona cada dilluns a la plaça de la Vila de Gràcia i cada dimecres a la plaça de Rei, on acudeix amb la seva companya, Lloll Bertran.