L’Associació de Músics i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (Acic) ha anunciat que plega. Segons es desprèn de les paraules del seu president, la immillorable situació política que viu la Catalunya actual fa innecessària una associació que, segons sembla, només tenia raó d’existir quan Convergència era al Govern de Catalunya. En aquells temps, els cantants catalans no sortien a televisió pública catalana (ara tampoc), s’havien de conformar a un
sol programa de Catalunya Ràdio (que ara ja no s’?’emet) i les infraestructures musicals per afavorir la música en català brillaven per la seva absència (més o menys com ara). Això sí, l’empenta de l’Acic va aconseguir que el parlament de Catalunya aprovés solemnement la llei del 25%. La llàstima és que encara no s’aplica en tota la seva dimensió.

Més enllà d’altres tipus de consideracions, el que s’haurien de preguntar els cantants és per què ha de servir una
associació de cantants en llengua catalana. És encara necessària? De vegades, algun cantant m’ha comentat que mai no s’ha associat a l’Acic simplement perquè no sap de què servia i que quan ho ha preguntat als seus responsables tampoc no n’ha tret l’aigua clara. Com que sembla que alguns dels exsocis d’Acic volen seguir amb algun tipus de plataforma, els oferim un seguit de raons per als quals és necessària una associació de cantants en català:
– Defensar els interessos del col·lectiu en els diferents àmbits professionals així com davant els organismes culturals públics i altres institucions culturals.
– Organitzar un ampli ventall d’activitats dedicades a l’estudi i la reflexió sobre l’ofici de cantar (conferències, ornades, col·loquis, congressos…), així com a la promoció dels cantants i intèrprets. Col·laborar amb entitats i organismes per realitzar-ne d’altres.
– Representar els cantants i intèrprets en llengua catalana davant les diverses institucions públiques i els diferents sectors professionals vinculats a la música.
– Mantenir una presència constant en el món cultural, tant català com estranger. En aquest sentit, cal crear una
pàgina web que esdevingui un referent cultural en contínua actualització.
Creieu que he trigat gaire a pensar tot això? Gens, ni mica. Només he visitat la web de l’Associació d”?”Escriptors en
Llengua Catalana (Aelc) i he llegit l’apartat que explica per a què serveix l’Aelc.
Cal una associació de cantants en català forta, que defensi els interessos del sector davant de tothom (institucions,
empreses, mitjans de comunicació i públic), apolítica, que serveixi perquè els cantants –i músics– puguin intercanviar experiències, informacions…

Tot això l’Acic ja ho ha superat? Era necessària la seva dissolució? Jo crec que no, que encara hi ha molta feina per fer.