La vida és una malaltia mortal incurable que es pot allargar més o menys, però de la que ningú no se’n salva. Sovint, el moment de la mort condiciona tota la biografia prèvia. Pocs sabrien explicar cap detall de la biografia del diputat conservador britànic Stephen Milligan, però arreu del món hi ha gent que recorda la seva mort d’asfíxia accidental en el transcurs d’una sessió masturbatòria. Naturalment, també passa a l’inrevés: una determinada mort pot elevar a mite el protagonista. Hi ha els casos paradigmàtics de James Dean i Marilyn Monroe, entre molts altres.

Per això, Pep Blay tria el moment de la mort per arrancar i explicar la vida de Carles Sabater. Algú pot pensar que és un exercici morbós. No, és un capítol més de la mitificació del cantant de Sau, que ja brilla com l’estrella més gran a l’Olimp dels herois caiguts del rock català. 

Tal com està concebut, Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater (editorial Folch & Folch) és un llibre que només podia haver escrit Pep Blay. Amb un gènere literari que combina la novel·la, l’assaig i, per què no dir-ho, alguns apunts autobiogràfics, Blay va descabdellant amb encert tot l’entramat de relacions musicals i teatrals que conformaven el dia a dia de Sabater, mantenint l’atenció del lector fins a la darrera línia.

El mèrit més gran que li hem d’atribuir és que se’n surt amb nota d’un repte impossible. El relat surfeja entre dos mars enfrontats i irreconciliables –el de Sau i la música per una banda i el familiar i teatral per l’altra– i aconsegueix arribar al final del llibre sense sortir-ne ni tan sols esquitxat. Dona veu a uns i altres i no pren partit públic per ningú que no sigui Carles Sabater, perquè des del primer moment comprèn que els fans de Sau i els seguidors del Carles actor són els mateixos. 25 anys després ja tenen el llibre que estaven esperant.

Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater
Editorial Folch & Folch