Diuen que la Rosalía ha publicat una cançó en català que ha estat la bomba, que ja porta no-sé-quants milions d’escoltes (o són visualitzacions?) a internet i que hores d’ara ja és la cançó més escoltada en català a través de la xarxa. I diuen que en aquesta cançó la noia diu la paraula ‘cumpleanys’, que com tots sabeu com que no figura al diccionari normatiu ningú més la diu en tot el país. I aquesta parauleta ha generat un gran debat a internet sobre el llenguatge a les cançons i la inconveniència de dir barbarismes.

Això passa perquè com a comunitat ens vam creure que els poetes i els cantants havien vingut a ‘salvar-nos els mots’ per dir-ho a la manera d’Espriu i que han de fer les seves creacions en un llenguatge acurat, sense barbarismes. Però això és aplicable a tots els artites i tots els cantants? Noooo! Només s’aplica a cançons que tenen molt èxit. És un cas similar al de Sau, grup al que tothom retreu el famós ‘reflexada’ del “Boig per tu” però que ningú no recorda que utilitzen el mateix verb erroni a “Sense estil”. Un verb que també han fet servir Oriol Tramvia, Ia&Batiste, La Trinca, Maria Cinta, Santi Vendrell, Ai Ai Ai, Gossos, Glaucs, Tomeu Penya, Inadaptats, Roger Mas, Mishima o Pep Sala, que és reincident. I si ens posem a pentinar gent, se’n salven molt pocs. Llach, Serrat, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra, Brams i Els Pets, entre molts altres fan servir ‘demès’ en comptes d’‘altres’. Com també són habituals en molts repertoris, ‘algo’, ‘enterar-se’ o “de repent”, per exemple. I això sense posar-nos en pronoms febles!

M’hauria agradat que Rosalía hagués dit aniversari? La veritat, sí. Fins i tot em sembla que encaixa millor a la cançó. Però ja hem vist que no n’hi ha per tant. No passa res. Ni la Rosalía no salvarà la llengua catalana com diuen alguns ni la condemnarà per haver dit cumpleanys.  Està molt bé que canti en català i hem d’animar-la a fer-ho més sovint. Punt. Potser, posats a buscar responsabilitats i actes de terrorisme lingüístic, podríem girar els ulls cap a certes tertúlies radiofòniques on hi ha opinadors que només fan una essa sonora per casualitat, economistes que han aconseguit acabar la carrera sense saber que ‘deute’ i ‘dubte’ són paraules masculines, i tertulians que fan unes estructures sintàctiques que són un calc del castellà. Però no, a aquests no sento mai que se’ls critiqui. Potser en comptes del ‘cumpleanys’, el que dol és l’èxit.