El digital El Nacional fa una entrevista a Gemma Humet i bona part del temps el dediquen a parlar de la seva futura maternitat. No és que em sembli malament, al contrari, especialment si serveix per conscienciar sobre les dificultats de fer compatible la vida laboral i la professional en general i en aquestes circumstàncies en particular. El que passa és que altre cop es torna a caure a la mateixa trampa i es considera que la maternitat és un afer que afecta exclusivament a les mares. 

No m’imagino una entrevista en condicions semblants a un músic en el qual se li demanés com afectarà la paternitat a la seva carrera professional. I potser seria molt més interessant i divertit. Què contestarien els músics mascles del segle XXI? Que seguiran igual perquè la maternitat és una cosa de dones? Que pensa faltar a casa tants dies com faci falta perquè ell és qui ha d’abastir de diners la família? O que pensa exercir una paternitat responsable amb les limitacions que això comporta?

Esclar que hi ha un impediment físic. Les mares, abans de ser-ho, porten la seva condició escrita al cos i la referència a la maternitat es gairebé inevitable. En canvi els pares es poden passejar dissimuladament sense haver de donar explicacions de res a ningú. Els que en parlen segurament són els que viuen la paternitat amb més intensitat. Però no hi ha altra solució. Si volem un país lliure de masclisme cal visibilitzar la paternitat.