Coneixeu cançons com “Marrameu torra castanyes” o “El gripau blau”?

Segur que els pares us les han cantat alguna vegada. Aquestes cançons van néixer fa més de quaranta anys, quan un grup de joves van muntar un conjunt que volia cantar davant dels nens i nenes i encara més: fer-los cantar i ballar! Sabeu qui eren? Els ARA VA DE BO!

Article publicat a CAVALL FORT 1191, març de 2012

Com es divertien els nens, fa quaranta anys?

Les coses eren molt diferents. Només hi havia un sol canal de televisió i en algunes hores, un altre! Hi havia molt poques oportunitats per a divertir-se. En alguns llocs es feien espectacles infantils. Per exemple, a Barcelona es feien al Turó Parc, al Teatre Romea, al Poble Espanyol… I tot era en castellà, excepte els cicles de teatre infantil de Cavall Fort al Romea. Tampoc no hi havia discos per a nens. Tot això ens ho ha explicat Jordi Roura, un dels fundadors d’Ara va de Bo. I també ens ha dit que per tot això van decidir fer alguna cosa perquè els nens es  divertissin més. Així és com el 1971 va néixer Ara Va de Bo!

Fer sortir els nens a cantar i ballar

Era el moment de fer un grup diferent perquè als espectacles la gent no estigués asseguda a una cadira. Ara Va de Bo volien que la gent cantés amb ells, que ballés… Volien explicar contes, rondalles… De seguida van rebre suport per part dels sectors educatius més actius, però Ara Va de Bo tenien clar que la feina s’ha de fer arreu i no només on ets ben rebut. Fins i tot van tocar a llocs complicats, com ara en festivals on tothom actuava en castellà menys ells.

Participar amb el públic

Cantar i fer cantar, ballar… participar. Al grup Ara de Va de Bo els agrada dir que fan espectacle de participació. En aquell temps la gent tenia moltes ganes de participar. Ara la cosa ha canviat. Ja hi ha molts jocs, molts espectacles, molts canals de televisió, consoles, Internet…   Busquen trobar la tendresa, la comunicació, poder vibrar junts amb una paraula, unes notes, uns sons, la màgia d’una narració…

Un grup que canvia i s’enriqueix

Al cap de tres anys de funcionar, Xesco Boix va decidir deixar el grup i Ara Va de Bo va respondre amb un pas important. Van decidir que al grup no eren importants les persones sinó la feina que s’hi feia. Que no era un grup tancat com els Beatles, que eren ells quatre i si n’hi faltava un ja no eren els Beatles. Quan en Xesco se’n va anar, cantava “El gripau blau” pel seu compte. Fins i tot hi ha gent que es pensa que és una cançó d’ell, però de fet era d’Ara Va de Bo. Aquesta manera de funcionar va anar bé al grup, perquè va permetre que la gent entrés, sortís, tornés a entrar…

Recuperant cançons antigues

Però Ara Va de Bo no existia només als escenaris. Els seus components feien recerca de velles cançons, tant anant a sentir els darrers cantadors com consultant llibres a la Biblioteca de Catalunya. Van fer fitxes per ensenyar el català a partir de les cançons i van publicar diversos cançoners. També van publicar discos i van fer programes de ràdio. La divulgació era una part molt important de la seva feina.

Qui va fundar Ara Va de Bo? Mireu aquesta foto feta l’any 1973, on surten els fundadors del grup: Xesco Boix, que estudiava pedagogia; Jordi Roura, estudiant de magisteri que ja feia de mestre; Laura Pérez, mestra; Núria Ventura, bibliotecària i Josep Maria Pujol, químic molt ficat en el món de l’esplai.

Una casa pròpia

Ara Va de Bo farà la festa dels seus 40 anys
i mig al Centre Artesà Tradicionàrius de
Barcelona. Serà el dia 10 de març. No us
la perdeu!

 

Una altra de les obsessions del grup era el que ells anomenen “plantar arrels”, trobar una casa que els acollís. Van intentar tenir-la a diferents llocs: en una botiga de joguines de l’Àngel Fàbregas a la plaça Tetuan de Barcelona, en una casa de pagès a Piera, a Premià de Mar… Al final van trobar el seu espai al Centre Artesà del Tradicionàrius (CAT), que és on fan les matinals. Diu que s’hi senten com a casa perquè ells formem part de la família de la cançó tradicional. De fet, hi ha cançons d’ells que molta gent es pensa que són tradicionals. La primera amb què això va passar va ser “Marrameu torra castanyes”, amb lletra de la Montse Ginesta i que ja surt als reculls dels musicòlegs.

Ara Va de Bo, avui

Acabada la primera dècada del segle XXI, el grup s’ha diluït per complet. Demanem a en Jordi Roura qui és Ara Va de Bo actualment i ens contesta que no és fàcil de dir, perquè no hi ha els mateixos a cada actuació. Les coses han canviat molt i s’han anat adaptant. Primer van buscar el propi folklore; més tard van aprendre les cançons dels que venien de fora… ara estem en un estadi en què construeixen un espectacle de participació, amb arrel popular, en què intenten divertir i fer-ho passar bé.

Perquè Ara Va de Bo el que vol, es això: que us ho passeu bé!

LA FESTA D’ANIVERSARI DELS ARA VA DE BO

• A la festa hi haurà una exposició amb fotografies i diversos objectes com els kamishibai o uns titelles, i la gent podra fer-s’hi fotos i jugar.
• Hi seran alguns dels més de setenta músics i actors que han passat pel grup.
• Es posarà en marxa un nou web, www.aravadebo.cat, on es trobaran totes les lletres de cançons, els contes i els dibuixos per tal que la gent ho agafi i ho ha faci servir. Una manera de tornar tot el patrimoni que Ara Va de Bo ha rebut durant aquests anys.

RECORDEU!

10 de març a les 6 de la tarda
CAT Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de Sant Antoni, 6-8
08012 Barcelona
932 184 485
www.tradicionarius.cat

Text: JOAQUIM VILARNAU
Dibuixos: CRISTINA LOSANTOS