Núria Ferrer: «La cristal·lografia ens permet veure els àtoms»

Núria Ferrer és la coordinadora del curs Has dut mai unes ulleres atòmiques? 2014, Any Internacional de la Cristal·lografia, que s’imparteix a Prada. Vuit sessions teòriques i pràctiques, entre el 21 i el 23 d’agost. 

El primer que crida l’atenció és el nom del curs… .

Sí. Es tracta d’observar els àtoms. De la mateixa manera que et poses unes ulleres per veure-hi millor, la cristal·lografia ens permet veure àtoms i saber quan i on estan posats.

Per tant, en realitat no hi ha unes ulleres atòmiques, és una metàfora…

Sí. La difracció de raigs X, que van descobrir fa cent anys William Henry Bragg i  el seu fill William Lawrence Bragg, és com si ens poséssim unes ulleres que permetessin veure els àtoms. Per això diem que són unes ulleres atòmiques. És una frase posada per suggerir que ara podem veure els àtoms. Un dels èxits més coneguts de la cristal·lografia és l’estructura en doble hèlix de l’ADN. És un descobriment que ja té més de 50 anys i que s’ha popularitzat molt però va costar bastant perquè és força complex. A mesura que ha anat avançant la capacitat de càlcul gràcies als ordinadors actuals, la capacitat d’emmagatzemar informació ha avançat de manera paral·lela i això ha estat molt important per a la investigació actual.

Anem a pams. Què és la cristal·lografia?

Podríem dir que és la ciència que estudia l’ordre dels cristalls. I hem de pensar que tots els sòlids els podem considerar cristalls. La cristal·lografia determina com estan disposats els àtoms en una mol·lècula.

Hi ha molts avenços?

Sí, molts. Els darrers anys hi ha hagut prop de trenta premis Nobel que han fet referència a descobriments en el camp de la cristal·lografia. Ha estat molt important determinar les estructures de les diferents mol·lècules, sobretot de les proteïnes.

Quines aplicacions pràctiques té?

Molts fàrmacs nous estan basats en això. Ara coneixem millor com es provoquen malalties, com s’enganxa un bacteri a un determinat lloc… Conèixer l’estructura permet també conèixer nous fàrmacs que puguin lluitar contra determinades malalties.

A qui s’adreça els curs que feu a Prada?

A tothom. A Prada hem plantejat el curs pensant que hi hauria alumnes que no tenen cap base i per tant s’ha partit de zero. Però tot i partint de zero hem procurat que hi haguessin referències a la recerca que s’està fent actualment en aquest àmbit. Els professors que vénen treballen dia a dia en el camp de la recerca i poden explicar moltes coses. Els alumnes que  han vingut amb una mica de coneixements segurament s’han trobat més còmodes i potser han entès més coses però el curs està pensat per a tothom. Fins i tot si a alguns dels alumnes se’ls escapa alguna cosa. Al cap i a la fi, la cristol·lagrafia és una ciència descriptiva.

El curs també té una part pràctica.

Sí. Vam pensar que era un complement interessant. L’Alícia Guasch i el Xavier Carpena, que són els que fan el curs, van proposar unes pràctiques no gaire complicades però que permetien visualitzar algunes de les coses que prèviament haurien explicat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *