L’accident de Galícia; error tipus I i errors tipus II

 

Un error tipus I o fals positiu és quan s’accepta una hipòtesi falsa, mentre que un error tipus II o fals negatiu es produeix quan es rebutja una hipòtesi veritable. Aquesta formulació tan senzilla pensada pels estudis d’investigació es pot aplicar pràcticament a tots els àmbits de la vida. Si una fàbrica de cotxes en produeix més dels que és capaç de vendre comet un error tipus I, si en fabrica menys dels que vendria està davant d’un error tipus II. Si fem un referèndum per la independència i el perdem serà un cas d’error tipus I; no fer-lo amb una majoria suficient seria error tipus II. L’únic inconvenient d’aquesta formulació és que els errors tipus I es poden comptabilitzar i els de tipus II, no.

Mirant tot el que ha passat amb l’accident de tren a Galícia, sembla obvi que el maquinista va cometre un error tipus I en no reduir la velocitat excessiva amb la que circulava per un tram perillós. Ara bé, aquest error tipus I explica l’accident per se? També sembla evident que no. Hi ha un –o més d’un– error tipus II. És a dir, no va funcionar cap dels sistemes de seguretat que permet la tecnologia actual. Com que no és el nostre objectiu escatir responsabilitats, no entrarem en si l’error és que els sistemes no van funcionar o simplement si ni tan sols estaven instal·lats; si va ser un cas de mala sort o una conseqüència clara de les retallades.

Amb el que sí que posarem l’accent és en una única qüestió. L’error tipus II de Galícia és un cas aïllat o la xarxa viària espanyola està plagada d’errors com aquest? Com més generalitzat sigui l’error tipus II, menor és la responsabilitat del conductor en l’accident i més gran la pressió dels conductors de tots els trens i el perill que assumeixen –que assumim– tots els passatgers. Malpensats de mena, l’única manera de tenir-nos tranquils és una revisió seriosa i independent de tota la xarxa ferroviària.